Avantatges i inconvenients de les TIC

En una de les sessions de classe, vàrem haver de llegir tres lectures* les quals feien referència al predomini de les TIC a l'àmbit educatiu, els canvis que generen, l'adaptació d'aquestes... A partir de la seva lectura vàrem entrar en debat amb tota la classe, anomenant els avantatges i desavantatges de les TIC, els diferents canvis que es produeixen a l'escola i la manera com adaptar-nos el més ràpid i fàcil possible...

Hi havia diferents postures ja que molts de nosaltres defensaven l’ús de les TIC i altres els hi trobaven més inconvenients, però tots argumentant els seus posicionaments.

Jo personalment, no em decanto ni a favor ni en contra. Tant li trobo avantatges a l’ús de les TIC com desavantatges, tot i que em surten més inconvenients. Com a avantatges, les TIC et proporcionen més comoditat alhora de treballar, ens permeten estalviar,  són més ràpides, ja que amb una simple recerca a internet ja tens la solució del teu problema. La majoria de nosaltres tenim fàcil accés a elles, facilita la comunicació, ja que actualment amb les xarxes socials, xats... ens podem comunicar amb moltíssimes persones, persones d’altres països, amics o familiars que es troben lluny nostre... Com a inconvenients, són perjudicials per la salut i per la teva socialització (et provoquen mal de cap, addicció en algunes situacions, dependència...), t’aïllen de la societat, et distancien de les persones i del món que t’envolta, quan xateges amb altres persones et poden fer entendre interpretacions errònies (per exemple, una persona et pot estar explicant una història molt content i tu interpretar-ho com una cosa trista), poden ser perilloses si no vigiles a on et poses, ja que no saps mai amb qui et pots trobar a la xarxa, tenen un límit de funcionament, és a dir, no duren per sempre, s’espatllen. A més a més, són tecnologies bastant cares, i moltes persones o institucions no es poden permetre el luxe de tenir-ne, i més actualment en la situació de crisis econòmica que en trobem.

*Lectures: ¿Queda descartada la escuela?; Innovación pedagógica con TIC y el desarrollo de las competencias informacionales y digitales de Manuel Area Moreira; ¿Competencia digital o manejo de tecnologias? de Ángeles Abelleira Bardanca.

Competències que ha de tenir un mestre/a

Un bon mestre ha de ser assertiu, és a dir, que sigui capaç de dir, de manera clara i respectuosa, les seves pròpies opinions i emocions, de defensar els seus drets, d'acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se malament. També ha de ser empàtic, reflexiu, comunicatiu...

                                               

Ha de ser capaç d'observar en tot moment els seus infants, per poder detectar i identificar, per exemple, alguna dificultat/problema, situacions de risc, trastorns... que dificultin el desenvolupament de l'infant. Per tant, també serà necessari que conegui molt bé cada infant (per fer-ho caldrà que tingui una bona relació amb la família). 

També ha de motivar als seus alumnes, perquè aquests agafin amb més ganes   l'aprenentatge, i tenir unes expectatives positives envers ells. Ajudar-los quan ho necessitin i acompanyar-los en el procés d'aprenentatge.

Haurà de reflexionar sobre la seva pràctica educativa i millorar-la si és necessari, ja que es poden cometre errors. Però, diuen que dels errors se'n aprèn. Per tant, haurà de tenir la capacitat de prendre decisions de manera clara i decisiva, sense dubtar. També serà important que conegui tots els recursos i eines que li poden ser útils en el seu paper com a mestre. A més a més, és molt important, que sàpiga dissenyar i gestionar els espais d'aprenentatge, per tal que es pugui integrar a tots els infants (amb necessitats especials o no), atendre a la diversitat...

Ha de promoure i facilitar els diferents aprenentatges als seus alumnes, fomentar la convivència a dins i fora de l'aula, la igualtat... I transmetre els valors i hàbits necessaris per viure i créixer en la nostra societat. 

En quant a les competències digitals hauria de dominar les noves tecnologies, encara que fos el més bàsic, per tal de poder-les ensenyar als seus alumnes, els quals, segurament, ja les dominaran o sabran utilitzar, ja que són natius digitals; conèixer i saber utilitzar els diferents recursos tecnològics i informàtics, fet que li permetrà transformar els mètodes tradicionals en mètodes més innovadors, positius, actius...; conèixer el funcionament de les TIC, les aplicacions, el navegador... per poder-los utilitzar amb el grup classe i treure'n el màxim profit.

Què vol dir ser mestre/a?

Per mi, ser mestra, és aquella persona que ensenya uns coneixements / continguts i transmet uns valors als seus alumnes. La seva funció principal és guiar, orientar, ajudar i acompanyar als seus alumnes en tot el seu procés d'aprenentatge i en el seu desenvolupament.

A més a més, és la persona encarregada d'organitzar i gestionar l'aula, de proporcionar els materials i recursos necessaris als seus alumnes, de crear un clima afectiu on hi predomini la confiança, la seguretat... i on els conflictes o les baralles siguin poc freqüents, respectar els diferents ritmes dels alumnes...

Immigrants digitals vs Natius digitals

Imatges extretes d'internet. Retocada personalment

A partir de la lectura treballada a classe, anomenada "Nativos e Immigrantes Digitales" de Marc Prensky, vàrem haver de realitzar un treball que consistia en fer un resum d'aquesta lectura però només amb imatges. Gràcies a la lectura i al treball puc definir aquests dos conceptes amb més facilitat que abans, i he pogut ampliar el meu coneixement sobre aquest tema.

Els natius digitals són aquelles persones que han nascut i s’han format utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes persones volen rebre la informació de forma àgil i immediata, ja que sinó s’avorreixen. 

Els immigrants digitals són aquelles persones que han nascut abans del “boom” de les noves tecnologies. No tenen coneixement de les TIC i mai arribaran a fer-ho com els natius, ja que ho fan amb mètodes tradicionals, tot i que poden aprendre a adaptar-se a l’entorn i a l’ambient de les noves tecnologies però sempre conservaran una certa connexió amb el passat. Aquestes persones es decanten per instruir de manera lenta i seria, pas a pas, dins d’un ordre, fet que produeix insatisfacció a les persones natives les quals els hi agrada rebre la informació de manera ràpida i treballar en xarxa amb altres. Un exemple clar on veuríem reflectida aquesta situació seria a l’escola, on el professor, que és un immigrant digital, instrueix de manera tradicional als seus alumnes, que són natius digitals. Aquest mètode tradicional que utilitza el professor per ensenyar provoca avorriment als seus alumnes els quals van un pas més enllà. A més a més, no s’entenen els uns amb els altres ja que cada un posseeix una llengua diferent. Per solucionar aquest problema s’hauria de buscar un llenguatge comú entre professors i alumnes per tal de poder-se entendre. Per aconseguir-ho, el professor té dues opcions: continuar instruint de manera tradicional, pensant-se que així els seus alumnes aprendran millor; o acceptar que és un immigrant digital, i per tant fer un “salt” cap a les noves tecnologies, fet que produirà una millor comunicació amb els seus alumnes.

Definides les dues paraules, jo particularment, em considero tant una nativa com una immigrant digital. M’explico, si em comparo amb els meus pares i els meus avis, sóc una nativa digital, ja que tinc més coneixement de les noves tecnologies i sé fer-les servir. En canvi, davant d’un nen nascut després que jo, sóc una immigrant digital, ja que, ara, per exemple els nens de tres anyets ja saben fer servir tablets o ordinadors, posar-se un DVD, posar la tele,... cosa que jo quan tenia la seva edat no sabia fer, i fins i tot ara, i a coses que no sabria utilitzar, i en canvi nens més petits sí. Els nens d’avui en dia, des de ben petitons els han acostumat i els han ensenyat a utilitzar totes les noves tecnologies que estan predominant a la nostra societat (portàtils, ordinadors, tablets, mòbils, videojocs...).

Vist des del meu paper com a futura mestra, hauré de fer un canvi per tal de procurar integrar-me de la millor manera possible a aquest món cada vegada més digitalitzat i on hi predominen més els natius digitals (seran els meus futurs alumnes). per tant, és important que adapti el meu llenguatge amb el dels meus alumnes per poder-nos comunicar i entendre’ns, i per aconseguir-ho hauré d’aplicar nous mètodes que incloguin les tic o innovar aquells mètodes tradicionals. en resum, hauré de fusionar els mètodes de tota la vida amb aquells nous que van sorgint a mesura que passa el temps. per tant, hauré d’estar en constant canvi i no rendir-me mai, ja que amb dedicació, paciència, implicació i esforç tot és possible.

Què és l'Alfabetització Digital?

http://www.diariodelasierra.es/wp-content/uploads/2011/03/Alfabetizacion-digital.jpg

Quan em van pregunta el primer dia que era l’alfabetització digital, el primer que em va venir al cap va ser: les noves tecnologies, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, també conegudes com TIC. 

Jo definiria l'alfabetització digital com un procés pel qual s’ensenya a les persones de qualsevol edat a utilitzar i a conèixer les noves tecnologies les quals estan tenint un pes important a la nostra societat i a les nostres vides. 

Tal i com vaig explicar a la presentació, començaré amb el bloc de la Sandra. Per tant, les entrades que escriure a continuació es referiran als conceptes i coneixements que hem interioritzat i aprés amb ella.

Presentació

Les TIC a l'escola és un bloc que pertant a l'assignatura d'Alfabetització Digital, que es cursa el primer semestre del segon any del grau d'Educació Infantil a la Universitat de Barcelona. És un diari reflexiu del meu procés d'aprenentatge, on es plasmarà, tant de manera reflexiva com crítica, tot allò que aprendré al llarg de l'assignatura, amb tots els seus avenços i dificultats presentats.

He estructurat aquest bloc en tres parts ben diferenciades, ja que l’assignatura esta formada per tres blocs. Les primeres entrades del bloc estaran centrades a la part de la Sandra, que és potser la part més teòrica de l’assignatura (parlarem de les TIC, sobre la seva influència en la societat, en les persones i ens els diferents àmbits, sobre els seus avantatges i inconvenients...); seguidament, parlaré de la part del Miquel, més centrada als recursos que podem utilitzar a través internet (cercadors d’imatges, moodle, google drive...); i per finalitzar, la part de la Júlia, que podríem dir que és la part plàstica (retoc d’imatges, programes de tractament d’imatges, imatges vectorials i bitmap...).