Pràctiques tipogràfiques

Primera pràctica tipogràfica: consistia en aprendre a dibuixar textos amb formes. Per realitzar-la, havíem d'escriure una frase a l'Inkscape. Un cop feta, amb l'eina de la ploma havíem de dibuixar una línia ondulada que tingués el traç d'un color i el farcit d'un altre. Aleshores, havíem de posar a sobre d'aquesta línia ondulada el text (aquest pas m'ha sigut complicat, però amb l'ajuda de les meves companyes i la professora he acabat entenent com es feia). Al principi, la meva frase hem quedava molt curta i per fer-la més llarga he hagut de deixar varis espais entre les lletres. Quan he acabat de retocar-la (canviar-li el color, el tipus de lletra, l'espaiat perquè la frase fos més alllargada...) l'he guardat en format .SVG. Després hem fet el mateix però amb una forma tancada.

Segona pràctica tipogràfica: consistia en crear una lletra amb una tipografia completament personalitzada. Per crear-la havíem d’escollir una tipografia de referència per tal de modificar-la i, a partir d’aquí, crear la nostra pròpia lletra. Per la creació hem tingut que treballar amb un sistema de capes: una primera capa amb la imatge de la nostra lletra i una nova capa on, amb la eina de dibuix, hem tingut que repassar la lletra per obtenir la imatge amb els nodes actius (també es podia treballar directament sobre la imatge vectoritzant la lletra). Un cop hem tingut els nodes actius, hem jugat amb ells, canviant el color, modificant-los per tal de crear un efecte diferent... Finalitzada la nostra creació, l’hem guardat en format .SVG.

Haig d’afirmar que aquestes dues pràctiques les he trobat bastant difícils i complicades, sobretot la segona. Suposo que la dificultat de la segona és deguda a que la vam haver de realitzar a casa sols, sense l’ajuda de ningú. Però amb els pdf que ens va facilitar la professora sobre com s’utilitza el Inkscape vaig poder realitzar la pràctica. Considero que aquest programa no és adequat per treballar-lo amb infants, com a molt em pot ser útil a l’hora de realitzar alguna presentació, algun pòster, una imatge retocada... que vulgui ensenyar-los-hi.

Tipografia

Existeixen moltíssimes tipografies i cada una té les seves característiques específiques que la identifiquen i la diferencien de la resta. Es classifiquen per la seva forma en diferents famílies que comparteixen un conjunt de caràcters alfabètics, signes auxiliars i altres símbols amb el mateix traç. A l'hora de triar una tipografia hem de tenir en compte un seguit d'elements:

• L’espaiat: espai que queda entre les lletres dins d’una paraula, entre oracions i paràgrafs.
• L’interlletratge: espai blanc que separa una lletra d’una altra. 
• L’interlineat: espai blanc que separa les línies d’un text, la distància entre les dos línies base de cada filera de text.

També és important saber que les tipografies poden funcionar visualment de tres maneres diferents, segons la funció que vulguem donar-li a la lletra:

• Icònica, com a element gràfic.
• Textual, coma  fonema escrit.
• Missatge bimedia, combina gràfic i text.

Els nostres ordinadors en tenen algunes d’instal·lades, però també existeixen programes per descarregar-te noves tipografies que el teu ordinador no posseeix.

Per tenir un primer contacte amb aquest tema, hem realitzat dues pràctiques tipogràfiques. Per fer-ho, el programa recomanat és l'Inkscape. La primera pràctica l'hem pogut realitzar a la classe, però l'altre, per falta de temps, l'hem hagut de realitzar a casa.

Activitats pel tractament de color

La primera activitat consistia en dues parts: la primera s'havia de canviar el mode de la imatge a escala de grisos i, després, amb aquesta mateixa imatge, triar el mode monocromo/duotono i escollir dues tintes diferents. Realitzat el tractament, hem guardat la imatge amb format .GIF. La segona part consistia en obrir la imatge del lloro original, duplicar-li la capa i canviar-li la saturació a -100. Un cop fet aquests tres passos havíem de retallar la silueta del lloro amb l'eina del llaç.

En la segona activitat havíem de jugar amb la tonalitat de la imatge. Abans, però, hem hagut de duplicar-li la capa a la imatge del lloro. Un cop duplicada li hem canviat la tonalitat i hem jugat amb l’equilibri de color. Amb aquesta mateixa capa que hem modificat, hem tingut que posar-li una màscara de transparència (perquè el color canviï, aquesta màscara de transparència ha de ser de color negre, i no blanca). Per acabar, amb la goma d’esborrar hem repassat la silueta del lloro i després l’hem pintat per dins, per a què, d’aquesta manera, el lloro canvies de color.

D’aquestes dues activitats, la que m’ha costat més realitzar-la ha sigut la segona perquè no sabia com es posava una capa de transparència. Quan ho he aconseguit, després quan intentava pintar el lloro no em canviava de color... he trobat que era bastant difícil, però al final, amb molta dedicació, paciència i amb ajuda he arribat a aconseguir-ho amb èxit.

El color: mode de color i profunditat de bits

El color és aquell element que li dóna vida i alegria a una imatge. Aquest, a més a més, permet captar la realitat i reproduir-la amb fidelitat, és a dir, tal i com és, o bé modificant-la. Cada color està definit per quatre qualitats essencials:

• La tonalitat 
• El matís
• La saturació
• La brillantor

Per tractar el color d’una imatge hem de tenir en compte:

-   La profunditat de bits. Determina el nombre màxim de colors per canal que podrà reflectir la imatge (8 bits: imatge amb escala indexada de 256 colors/VGA, 16 bits: imatge de color d’alta qualitat, 24 bits: imatge amb 16 milions de colors/mode RGB,...).

-  El mode de color. Identifica la quantitat màxima de dades que un arxiu pot emmagatzemar, i per tant afecta al pes de la imatge. Els modes més habituals són: Bitmap, Escala de grisos, Indexat (imatge amb paleta limitada çde 8 bits), Bitonal (imatge amb escala de grisos utilitzant 1-4 tintes personalitzades), RGB (tres canals/pícsels basats en la llum i és el mode de color habitual per treballar en pantalla), CMYK (quatre canals/pícsels basats en els pigments i és el mode habitual per treballar per impressió), color LAB (basat en la lluminositat) i Multicanal (imatge de 256 grisos en cada canal/per impressió especialitzada).

Per treballar el color, hem realitzat dues activitats amb la mateixa fotografia extreta del pixabay, un lloro vermell. Podíem treballar amb el photoshop o el gimp, jo he decidit fer-ho amb el photoshop que se'm dóna millor.

Quan s'ha d'interpolaritzar una imatge bitmap?

Interpolaritzarem una imatge quan no tinguem suficient resolució real en ella i vulguem fer-la més gran sense augmentar la resolució real ni disminuir la seva qualitat. La interpolació ens permet generar nous pícsels agafant la referència dels pícsels del costat.

Hi ha tres tipus d’interpolació:

• Per aproximació: consisteix en agafar el pícsel del costat i arrodonir-lo. És el sistema més senzill i conserva les bores definides.
•  Bilinial: consisteix en interpolar a partir dels quatre pícsels originals que envolten el punt.
• Bicúbic: consisteix en interpolar a partir dels setze pícsels originals més propers. Proporciona excel·lents resultats a gran velocitat. Optima per conservar degradats i fer ampliacions o reduccions importants.

L'activitat que hem realitzat avui tenia com a nom: optimització d'una imatge de mapa de bits. Aquesta consistia en descarregar una imatge d'un home a la lluna a la pàgina Pixabay. Un cop hem tingut la imatge, hem obert el photoshop i hem hagut de jugar amb els modes d’interpolació, per observar com funcionava. Després d’haver experimentat, hem tingut que guardar dues versions diferents de la imatge aplicant els mètodes d’interpolació (per aproximació i bicúbica) i analitzar les diferències que veiem a les imatges amb els nostres companys de classe. Al principi, m’ha costat troba les diferències perquè les dues imatges a simple vista semblen idèntiques, però si prestes més atenció es pot veure que una està més picselada que l’altre. Finalitzat el petit debat amb els nostres companys hem hagut de crear amb la fotografia dos arxius: un òptim per impressió (150ppp de resolució) i un altres òptim per visualitzar en pantalla (72ppp de resolució).

Imatge vectorial vs imatge de mapa de punts o bitmap

Les imatges vectorials es caracteritzen per estar formades per punts, línies i/o taques de color, distribuïdes en un espai bidimensional, i es basen en la geometria i en les matemàtiques. Un avantatge que tenen aquestes imatges és que si canviem la seva mida, no perden qualitat.

Les imatges de mapa de punts o bitmap estan basades per malles bidimensionals de pícsels. Al contrari de les imatges vectorials, aquestes si variem o canviem la seva mida, perden qualitat; si augmentem la imatge apareixerà pícselada ja que haurà de reconstruir les parts que li falten i que no existeixen en la realitat, i si la reduïm perdrà definició en les parts més primes o desapareixeran algunes parts.

http://nizacab.blogspot.com.es/2012/09/diferencia-entre-un-mapa-de-bits-e.html

Un cop explicada la teoria, vull exposar una petita reflexió sobre aquest dos tipus d’imatges. Crec que a l’hora de treballar amb un d’aquests dos tipus d’imatges és preferible fer-ho amb imatges vectorials ja que tenen més avantatges: si variem la seva mida (l’augmenten o la reduïm) no perden qualitat (resolució), tenen una mida de l’arxiu més inferior gràcies a la seva compressió matemàtica, et permeten editar la imatge sempre que vulguis, entre d’altres.

Per tant, vist tots els avantatges que tenen les imatges vectorials, és important que davant una imatge bitmap la vectoritzem, és a dir, convertir-la en imatge vectorial.

Programes de tractament d'imatges

Disposem de diferents programes a l'hora de treballar i manipular les imatges. Alguns d'ells són els següents:

-   El Photoshop permet manipular les imatges, principalment imatges bitmap. És un    programa de pagament.

-     El Gimp és similar al photoshop, però amb la diferència que és gratuït.

-     L’Inkscape és un programa de creació d’imatges vectorials de codi obert.

-     El Pixia és un programa de creació d’imatges vectorials de lliure distribució.

D’aquests quatre programes el que utilitzo amb més freqüència i em defenso amb més facilitat és el photoshop. Els altres tres els he conegut gràcies a aquesta assignatura, perquè no sabia que existien, i, quan els utilitzem vaig molt perduda i els trobo molt complicats. Tot i que amb pràctica, dedicació, paciència i esforç els acabaré entenent i utilitzant amb la facilitat i rapidesa que el photoshop. 

En quant a la meva futura professió, crec que són uns programes bastant difícils per utilitzar amb nens petits. Aquests poden ser útils pels professors a l'hora de crear imatges per decorar la classe, fer pòsters, presentacions... però no per utilitzar amb els infants. Amb ells, un programa que els resultaria més fàcils és el paint.

Imatges digitals

Una imatge digital és una representació bidimensional d'una imatge, és a dir, que té dues dimensions.

En quant a les imatges digitals hem de tenir en compte:

• La resolució és la concentració en pícsels que conté una imatge. Aquesta  la pots canviar i posar el nombre de pícsels que més t’interessi (per exemple per veure la imatge en pantalla és millor 72ppp, però per imprimir la imatge és millor 150ppp, 300ppp...).
• La mida de la imatge
• La mida de l’arxiu: fa referència al pes de la imatge.

http://www.flickr.com/photos/26566677@N07/2492282298/

Aquesta fotografia és una de les pràctiques que vàrem haver de realitzar. Consistia en buscar una fotografia que tingues diferents mides (75x75, 100x100...) i escollir-ne cinc. Amb aquestes imatges les teníem que posar en un document photoshop en format A4 i amb 150ppp de resolució preparat per impressió.

La imatge

Començaré definint què és una imatge:

http://blogs.hoy.es/juegosdeninos/files/2012/10/tecnobeb%C3%A9.jpg

Una imatge és la representació d’alguna cosa o d’alguna persona que nosaltres hem percebut a través dels sentits i la volem plasmar o memoritzar. Les imatges tenen diferents funcions; cada persona li atribuirà una funció diferent, segons els seus gustos, necessitats o interessos. Per exemple, es pot plasmar un moment, un record per, d’aquesta manera, després recordar-lo i guardar-lo per sempre, per explicar un fet, una història, per crear una obra d’art, per transmetre un sentiment, una emoció, entre d’altres. Per exemple, com a futura mestra, podré utilitzar les imatges amb els meus infants per explicar un conte (un conte que es basi només amb imatges).

Igual que cada persona li atribueix una funció diferent, també li pot interpretar un significat diferent ja que no tothom té el mateix pensament ni el mateix punt de vista d’una cosa. Per tant, hauré de tenir en compte, com a futura mestra, que quan els hi ensenyi alguna imatge als meus alumnes i els hi pregunti què hi veuen, potser, no tots em contestaran el mateix ja que cada infant pot veure coses diferent i interpretar-la amb significats diferents. 

Un cop explicada la teoria, hem realitzat una petita activitat molt senzilla. Aquesta consistia en buscar una imatge, descarregar-la i guardar-la al escriptori. Quan ja l'hem tingut guardada, hem mirat atentament la seva informació. Després d'haver mirat la informació de la imatge, hem tingut que obrir el photoshop (programa d'edició fotogràfica) i canviar-li la seva mida. Hem estat jugant amb la imatge i, després, hem fet que ocupés tota una pàgina DinA4 sense que perdés molta resolució.

A partir d'aquesta entrada em centraré bàsicament al tercer bloc de l'assignatura, Educació Visual i Plàstica. Les sessions d'aquest bloc s'estructuren en una primera part on s'expliquen els continguts teòrics i, després, portem a la pràctica aquells coneixements que hem treballat a l'inici. Aquesta estructura, considero que és molt útil ja que per acabar d'entendre i assimilar els continguts teòrics fa falta portar-los a la pràctica.

Moodle

https://moodle.org/logo/

En Miquel, en una de les sessions, ens va explicar el funcionament d’un moodle, com treballar a través d'ell i com crear-ne un, ja que com a futurs professionals de l'ensenyament, probablement n'utilitzarem o en el centre que estiguem treballant facin servir aquest recurs.

Un moodle és un programari de codi lliure que crea entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge. Moltes escoles o universitats en posseeixen un, en el qual hi ha tots els cursos i assignatures, i també s’hi poden incloure xats, fòrums, consultes, entre d’altres. Però per poder-hi accedir, normalment necessites ser usuari.

El nostre primer moodle com a estudiants, el vam dissenyar a la pàgina web http://ad1213.milaulas.com/. La seva creació va ser totalment lliure, és a dir, en ell vam poder incloure vídeos, jocs, noticies, xats, debats... de temes diferents, ja que el professor només ens va proporcionar una petita llista amb les coses més importants que tenia que incloure el nostre moodle, però nosaltres la podíem ampliar. Per tant, aquest recurs pot ser personalitzat, dissenyat i creat a partir dels teus gustos i interessos.

Finalitzada aquesta tasca, considero que el moodle és un recurs que s’ha de conèixer ja que, actualment, la majoria d’escoles i universitats treballen amb aquest programari. A més a més, és molt útil i de fàcil accés. Treballar a través d’ell et proporciona comoditat (et permet corregir les tasques que els hi has enviat que realitzessin, pots penjar les presentacions que has utilitzat durant les classes, posar vídeos, crear fòrums...) i et permet treballar les TIC al mateix temps que treballes els continguts curriculars. Però també és important dir que et pot crear dificultats si no el saps utilitzar. Jo, personalment, en un principi, em vaig trobar perduda alhora de crear-lo ja que no sabia com fer-ho, tot era nou per mi, però amb una mica d’investigar a través d’ell, dedicar-li temps i paciència he aconseguit crear el meu moodle. 

Google Drive

El Google Drive és un servei d'emmagatzematge d'arxius en línia. Aquest ha reemplaçat l'antic Google Docs. Això no significa que el Google Docs hagi desaparegut, perquè no és així, simplement que aquest s'inclou dins del Google Drive, ja que d'aquesta manera s'ha pogut millorar aquest servei (més capacitat de sincronització d'arxius i d'emmagatzematge gratuït).

El Google Docs és un programa gratuït en el qual es poden crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup. Inclou un processador de textos, un full de càlcul, un programa de presentació bàsic, un creador de dibuixos i un editor de formularis.

Aquest servei és molt útil a l’hora de treballar en equip. Quan has de realitzar, elaborar o crear un treball en un grup bastant gran, aquesta eina et facilita la feina, ja que pots anar escrivint les teves idees i les teves propostes, i la resta de participants ho van observant i poden modificar el que vulguin o el que creguin necessari. És un recurs, que jo personalment, des de que estic a la universitat utilitzo bastant, ja que no sempre es pot quedar presencialment amb els teus companys per realitzar un treball (per qüestions horàries, residència, disponibilitat...). A més a més, com a futura mestra, gràcies a aquesta eina podré realitzar formularis, qüestionaris pels meus alumnes, veure com treballen grupalment, treballar amb TIC, etc. Una activitat que podria dur a terme com a professora seria demanar-los als meus alumnes que realitzessin un treball a través d’aquest recurs i, d’aquesta manera, anar controlant com ho fan, quines habilitats i mancances tenen, com es desenvolupen amb les TIC, entre d’altres. Un cop, analitzat el treball que han fet, poder-los ajudar en allò que els hi costa més i felicitar-los en allò que han assolit.

La següent fotogràfia és un exemple d'un qüestionari. Aquest només inclou tres preguntes tipo test, però podria ser més extens o de format diferents, segons els interessos i necessitats de cada un. Aquest exactament és un qüestionari que vaig crear jo. Les preguntes són d'un conte  extret del programa "Una mà de contes" del canal Super 3.

Exemple de qüestionari

JClic

http://patiodetodosloscolores.blogspot.com.es/2012/01/jclic.html

Francesc Busquets, mestre i creador del Clic i dels seu descendent el JClic, va venir a fer-nos una xerrada a la Universitat per parlar-nos dels diferents serveis, portals i aplicacions adreçades a mestres i professors (el portal XTEC, Linkat, Odissea, Àgora, Alexandria...)¹ i, finalment, ens va explicar el funcionament del JClic. Tot i haver centrat la conferència més a la primera part (als recursos en general) que a la segona, ha sigut una xerrada molt interessant i útil que ens servirà per la nostra formació com a futurs mestres.

Em centraré més en explicar-vos el JClic, perquè és el recurs o la eina que més m’ha agradat i, segurament, serà la que utilitzaré amb més freqüència com a mestra.

El JClic és un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar i preparar diverses activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats, sopa de lletres, entre d’altres. Aquestes activitats estan empaquetades en tres grans blocs principals: el de les activitats d’ordenació, el de les associacions i el de les activitats de text. Aquest recurs està desenvolupat a la plataforma Java i té un codi obert, és a dir, que funciona en diversos entorns i sistemes operatius. Inicialment, el JClic era el programa Clic 3.0 (una eina per crear aplicacions didàctiques multimèdia) però ha anat evolucionant fins a esdevenir JClic.

Considero que és un entorn de gran utilitat pels educadors ja que els permet dissenyar i crear diferents activitats didàctiques tot adaptant-les a les necessitats i ritmes dels alumnes, i avaluar-les. Com a futura mestra, crec que aquesta aplicació em resultarà molt profitosa a l’hora de crear unes activitats més productives i didàctiques i, al mateix temps, fomentar la utilització de les noves tecnologies a l’aula ja que aquestes estan predominant, cada vegada més, a les nostres vides (a l’escola, a la feina...). Aquest fet és important que el tinguem en compte ja que ens haurem d’adaptar a la nova situació i als diferents canvis. Per tant, haurem de ser conscients d’aquests i del què comporten, i innovar i introduir noves eines, nous mètodes, etc.

A més a més, a partir d’aquestes activitats, podrem treballar les diferents àrees curriculars juntament amb les noves tecnologies. D’aquesta manera, els infants aprendran d’una manera diferent i més divertida, construint un aprenentatge més significatiu.

¹ Podreu trobar alguns links d’aquestes aplicacions, serveis i portals a l’apartat de “Recursos i materials”.

Entorns virtual d'ensenyament i aprenentatge

Durant la primera sessió amb ell vam estar treballant els entorns virtuals i mitjans per a l'ensenyament i aprenentatge a través d'un power point. Crec que són uns entorns molt útils i que, segurament, coma  futura mestra algun utilitzaré, com per exemple el JClic a l'hora de crear diverses activitats didàtiques pels meus alumnes, el Moodle o el bloc de l'escola...

Els entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge són aplicacions, espais o comunitats informàtiques dissenyades per facilitar la comunicació entre els participants en un procés educatiu (blocs, wikis, skype...). Les característiques principals d’aquests són la seva flexibilitat didàctica i tècnica, la senzillesa i eficàcia i la seva fàcil accessibilitat.

Utilitzar aquests espais et permet augmentar la quantitat i qualitat dels materials i recursos d’aprenentatge i facilitar el seu accés, incrementar les possibilitats de comunicació didàctica, augmentar la flexibilitat i varietat de les diverses activitats didàctiques, i contribuir a la formació de l’alumnat en les diferents àrees curriculars. Però per aconseguir tot això fa falta que disposem dels recursos tecnològics necessaris, que tinguem una bona formació en estratègies didàctiques i en les TIC, que tinguem en compte els coneixements previs dels nostres alumnes, que treballem en equip...

Alguns exemples d’entorns virtuals són el moodle (plataforma virtual), els blocs, el googledocs, JClic (creació de diverses activitats educatives multimèdia), slideshare, flickr... N’hi ha de molts altres. 

El Bloc de la Sandra ja ha finalitzat i, per tant, a partir d'aquesta entrada començaré amb els continguts que hem treballat amb el Miquel.

Recursos didàctics

Com a futura mestra disposo de diferents recursos i eines per utilitzar les TIC, els quals hem resultaran molt útils a l'hora de treballar amb els meus alumnes. Actualment, com a mestres tenim una infinitat de recursos didàctics, tot i que no tots són adequats per treballar amb infants de zero a sis anys. Per tant, els mestres serem els encarregats d'escollir aquells recursos i eines que més s'adeqüin al context, a la situació i a les necessitats i característiques dels inafnts.

Alguns recursos didàctics que podem utilitzar a través de mitjans digitals són: el Pipo Club que és un joc didàctic dedicat a nens de dos a dotze anys; el JClic; diferents materials multimèdia; la Webquest que és una activitat didàctica de recerca, que utilitza els recursos d’internet. En aquesta es presenta una tasca als alumnes els quals hauran d’analitzar, sintetitzar, comprendre, transformar, crear i valorar la informació presentada. Aquesta informació pot ser modificada, i en poden crear de nova, publicar-la i compartir-la. Per tant, aquesta activitat de recerca et permet potenciar el treball tant individual com grupal, buscar diversa informació per resoldre o defensar un tema, entre d’altres (jo personalment no coneixia aquesta activitat); diferents programes de dibuix, com per exemple el Paint. És un programa molt entenedor i fàcil d’utilitzar amb els infants. Aquest m’agradaria utilitzar-lo en la meva professió perquè a part de ser poc complicat i fàcil d’utilitzar, estimula la creativitat i la imaginació dels infants i potencia el desenvolupament plàstic i visual; entre molts d’altres.

M'agradaria destacar un recurs en el quan no s'utilitza l'ordinador. Aquest és l'anomenat llibre tag. Aquest és un llibre acompanyat d’un bolígraf o lector interactiu que fa, d’alguna manera, que el llibre cobri vida, és a dir, amb aquest bolígraf toques qualsevol element del llibre i s’obté una resposta sonora. Amb aquesta activitat, la lectura esdevé una experiència enriquidora i divertida pels nens. Crec que és un recurs també molt útil i diferents perquè no tot s’ha de basar en ordinadors ja que les TIC engloben moltes més tecnologies (mòbils, càmeres, micròfons, pissarres digitals...). A la meva aula, m’agradaria que hagués algun d’aquests llibres per poder-lo treballar de tant en tant.

Les TIC a l'escola

Imatge realitzada per mi

Cada vegada les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan més presents en la nostra societat. Aquest fet comporta canvis en els quals tots ens hem d’anar adaptant el millor possible. En un dels àmbits on podem veure que estan predominant és a l’escola, a l’àmbit educatiu.

Com a futura mestra que seré, hauré d’utilitzar les TIC, les hauré d’ensenyar als meus alumnes, hauré de treballar amb elles tot creant activitats creatives i dinàmiques...en definitiva m’hauré d’adaptar a aquesta nou món cada cop més digitalitzat. Però tampoc hauré d’oblidar els valors de sempre els quals també em podran resultar útils, ja que no ha de ser tot mètodes nous ni tot mètodes tradicionals. Per tant, el que s’hauria de fer és fusionar els mètodes tradicionals amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Així doncs, crec que hauríem de repensar-nos el rol de l’escola del s.XXI, però sense transformar-la radicalment. És a dir, s’ha d’anar adaptant als canvis que experimenta la societat, però sense oblidar els ja existents.

Els canvis que hem de realitzar a l’escola no es basen només en aconseguir recursos innovadors com ordinadors, pissarres digitals... sinó que també s’han de saber utilitzar i ensenyar. Amb això em refereixo que els mestres haurien de donar a les noves tecnologies una funció més didàctica i menys instrumental. A més a més, nosaltres com a futurs mestres, també hem de canviar i, sobretot, no ignorar aquesta nova situació.

Com es pot veure a la imatge, la qual va ser dissenyada personalment, hi ha una mestra que està indecisa sobre si ensenyar a través dels métodes tradicionals o realitzar un canvi que es basa en la utilització i l'ensenyament de les noves tecnologies. 

Avantatges i inconvenients de les TIC

En una de les sessions de classe, vàrem haver de llegir tres lectures* les quals feien referència al predomini de les TIC a l'àmbit educatiu, els canvis que generen, l'adaptació d'aquestes... A partir de la seva lectura vàrem entrar en debat amb tota la classe, anomenant els avantatges i desavantatges de les TIC, els diferents canvis que es produeixen a l'escola i la manera com adaptar-nos el més ràpid i fàcil possible...

Hi havia diferents postures ja que molts de nosaltres defensaven l’ús de les TIC i altres els hi trobaven més inconvenients, però tots argumentant els seus posicionaments.

Jo personalment, no em decanto ni a favor ni en contra. Tant li trobo avantatges a l’ús de les TIC com desavantatges, tot i que em surten més inconvenients. Com a avantatges, les TIC et proporcionen més comoditat alhora de treballar, ens permeten estalviar,  són més ràpides, ja que amb una simple recerca a internet ja tens la solució del teu problema. La majoria de nosaltres tenim fàcil accés a elles, facilita la comunicació, ja que actualment amb les xarxes socials, xats... ens podem comunicar amb moltíssimes persones, persones d’altres països, amics o familiars que es troben lluny nostre... Com a inconvenients, són perjudicials per la salut i per la teva socialització (et provoquen mal de cap, addicció en algunes situacions, dependència...), t’aïllen de la societat, et distancien de les persones i del món que t’envolta, quan xateges amb altres persones et poden fer entendre interpretacions errònies (per exemple, una persona et pot estar explicant una història molt content i tu interpretar-ho com una cosa trista), poden ser perilloses si no vigiles a on et poses, ja que no saps mai amb qui et pots trobar a la xarxa, tenen un límit de funcionament, és a dir, no duren per sempre, s’espatllen. A més a més, són tecnologies bastant cares, i moltes persones o institucions no es poden permetre el luxe de tenir-ne, i més actualment en la situació de crisis econòmica que en trobem.

*Lectures: ¿Queda descartada la escuela?; Innovación pedagógica con TIC y el desarrollo de las competencias informacionales y digitales de Manuel Area Moreira; ¿Competencia digital o manejo de tecnologias? de Ángeles Abelleira Bardanca.

Competències que ha de tenir un mestre/a

Un bon mestre ha de ser assertiu, és a dir, que sigui capaç de dir, de manera clara i respectuosa, les seves pròpies opinions i emocions, de defensar els seus drets, d'acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se malament. També ha de ser empàtic, reflexiu, comunicatiu...

                                               

Ha de ser capaç d'observar en tot moment els seus infants, per poder detectar i identificar, per exemple, alguna dificultat/problema, situacions de risc, trastorns... que dificultin el desenvolupament de l'infant. Per tant, també serà necessari que conegui molt bé cada infant (per fer-ho caldrà que tingui una bona relació amb la família). 

També ha de motivar als seus alumnes, perquè aquests agafin amb més ganes   l'aprenentatge, i tenir unes expectatives positives envers ells. Ajudar-los quan ho necessitin i acompanyar-los en el procés d'aprenentatge.

Haurà de reflexionar sobre la seva pràctica educativa i millorar-la si és necessari, ja que es poden cometre errors. Però, diuen que dels errors se'n aprèn. Per tant, haurà de tenir la capacitat de prendre decisions de manera clara i decisiva, sense dubtar. També serà important que conegui tots els recursos i eines que li poden ser útils en el seu paper com a mestre. A més a més, és molt important, que sàpiga dissenyar i gestionar els espais d'aprenentatge, per tal que es pugui integrar a tots els infants (amb necessitats especials o no), atendre a la diversitat...

Ha de promoure i facilitar els diferents aprenentatges als seus alumnes, fomentar la convivència a dins i fora de l'aula, la igualtat... I transmetre els valors i hàbits necessaris per viure i créixer en la nostra societat. 

En quant a les competències digitals hauria de dominar les noves tecnologies, encara que fos el més bàsic, per tal de poder-les ensenyar als seus alumnes, els quals, segurament, ja les dominaran o sabran utilitzar, ja que són natius digitals; conèixer i saber utilitzar els diferents recursos tecnològics i informàtics, fet que li permetrà transformar els mètodes tradicionals en mètodes més innovadors, positius, actius...; conèixer el funcionament de les TIC, les aplicacions, el navegador... per poder-los utilitzar amb el grup classe i treure'n el màxim profit.

Què vol dir ser mestre/a?

Per mi, ser mestra, és aquella persona que ensenya uns coneixements / continguts i transmet uns valors als seus alumnes. La seva funció principal és guiar, orientar, ajudar i acompanyar als seus alumnes en tot el seu procés d'aprenentatge i en el seu desenvolupament.

A més a més, és la persona encarregada d'organitzar i gestionar l'aula, de proporcionar els materials i recursos necessaris als seus alumnes, de crear un clima afectiu on hi predomini la confiança, la seguretat... i on els conflictes o les baralles siguin poc freqüents, respectar els diferents ritmes dels alumnes...

Immigrants digitals vs Natius digitals

Imatges extretes d'internet. Retocada personalment

A partir de la lectura treballada a classe, anomenada "Nativos e Immigrantes Digitales" de Marc Prensky, vàrem haver de realitzar un treball que consistia en fer un resum d'aquesta lectura però només amb imatges. Gràcies a la lectura i al treball puc definir aquests dos conceptes amb més facilitat que abans, i he pogut ampliar el meu coneixement sobre aquest tema.

Els natius digitals són aquelles persones que han nascut i s’han format utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes persones volen rebre la informació de forma àgil i immediata, ja que sinó s’avorreixen. 

Els immigrants digitals són aquelles persones que han nascut abans del “boom” de les noves tecnologies. No tenen coneixement de les TIC i mai arribaran a fer-ho com els natius, ja que ho fan amb mètodes tradicionals, tot i que poden aprendre a adaptar-se a l’entorn i a l’ambient de les noves tecnologies però sempre conservaran una certa connexió amb el passat. Aquestes persones es decanten per instruir de manera lenta i seria, pas a pas, dins d’un ordre, fet que produeix insatisfacció a les persones natives les quals els hi agrada rebre la informació de manera ràpida i treballar en xarxa amb altres. Un exemple clar on veuríem reflectida aquesta situació seria a l’escola, on el professor, que és un immigrant digital, instrueix de manera tradicional als seus alumnes, que són natius digitals. Aquest mètode tradicional que utilitza el professor per ensenyar provoca avorriment als seus alumnes els quals van un pas més enllà. A més a més, no s’entenen els uns amb els altres ja que cada un posseeix una llengua diferent. Per solucionar aquest problema s’hauria de buscar un llenguatge comú entre professors i alumnes per tal de poder-se entendre. Per aconseguir-ho, el professor té dues opcions: continuar instruint de manera tradicional, pensant-se que així els seus alumnes aprendran millor; o acceptar que és un immigrant digital, i per tant fer un “salt” cap a les noves tecnologies, fet que produirà una millor comunicació amb els seus alumnes.

Definides les dues paraules, jo particularment, em considero tant una nativa com una immigrant digital. M’explico, si em comparo amb els meus pares i els meus avis, sóc una nativa digital, ja que tinc més coneixement de les noves tecnologies i sé fer-les servir. En canvi, davant d’un nen nascut després que jo, sóc una immigrant digital, ja que, ara, per exemple els nens de tres anyets ja saben fer servir tablets o ordinadors, posar-se un DVD, posar la tele,... cosa que jo quan tenia la seva edat no sabia fer, i fins i tot ara, i a coses que no sabria utilitzar, i en canvi nens més petits sí. Els nens d’avui en dia, des de ben petitons els han acostumat i els han ensenyat a utilitzar totes les noves tecnologies que estan predominant a la nostra societat (portàtils, ordinadors, tablets, mòbils, videojocs...).

Vist des del meu paper com a futura mestra, hauré de fer un canvi per tal de procurar integrar-me de la millor manera possible a aquest món cada vegada més digitalitzat i on hi predominen més els natius digitals (seran els meus futurs alumnes). per tant, és important que adapti el meu llenguatge amb el dels meus alumnes per poder-nos comunicar i entendre’ns, i per aconseguir-ho hauré d’aplicar nous mètodes que incloguin les tic o innovar aquells mètodes tradicionals. en resum, hauré de fusionar els mètodes de tota la vida amb aquells nous que van sorgint a mesura que passa el temps. per tant, hauré d’estar en constant canvi i no rendir-me mai, ja que amb dedicació, paciència, implicació i esforç tot és possible.

Què és l'Alfabetització Digital?

http://www.diariodelasierra.es/wp-content/uploads/2011/03/Alfabetizacion-digital.jpg

Quan em van pregunta el primer dia que era l’alfabetització digital, el primer que em va venir al cap va ser: les noves tecnologies, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, també conegudes com TIC. 

Jo definiria l'alfabetització digital com un procés pel qual s’ensenya a les persones de qualsevol edat a utilitzar i a conèixer les noves tecnologies les quals estan tenint un pes important a la nostra societat i a les nostres vides. 

Tal i com vaig explicar a la presentació, començaré amb el bloc de la Sandra. Per tant, les entrades que escriure a continuació es referiran als conceptes i coneixements que hem interioritzat i aprés amb ella.

Presentació

Les TIC a l'escola és un bloc que pertant a l'assignatura d'Alfabetització Digital, que es cursa el primer semestre del segon any del grau d'Educació Infantil a la Universitat de Barcelona. És un diari reflexiu del meu procés d'aprenentatge, on es plasmarà, tant de manera reflexiva com crítica, tot allò que aprendré al llarg de l'assignatura, amb tots els seus avenços i dificultats presentats.

He estructurat aquest bloc en tres parts ben diferenciades, ja que l’assignatura esta formada per tres blocs. Les primeres entrades del bloc estaran centrades a la part de la Sandra, que és potser la part més teòrica de l’assignatura (parlarem de les TIC, sobre la seva influència en la societat, en les persones i ens els diferents àmbits, sobre els seus avantatges i inconvenients...); seguidament, parlaré de la part del Miquel, més centrada als recursos que podem utilitzar a través internet (cercadors d’imatges, moodle, google drive...); i per finalitzar, la part de la Júlia, que podríem dir que és la part plàstica (retoc d’imatges, programes de tractament d’imatges, imatges vectorials i bitmap...).