Immigrants digitals vs Natius digitals

Imatges extretes d'internet. Retocada personalment

A partir de la lectura treballada a classe, anomenada "Nativos e Immigrantes Digitales" de Marc Prensky, vàrem haver de realitzar un treball que consistia en fer un resum d'aquesta lectura però només amb imatges. Gràcies a la lectura i al treball puc definir aquests dos conceptes amb més facilitat que abans, i he pogut ampliar el meu coneixement sobre aquest tema.

Els natius digitals són aquelles persones que han nascut i s’han format utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes persones volen rebre la informació de forma àgil i immediata, ja que sinó s’avorreixen. 

Els immigrants digitals són aquelles persones que han nascut abans del “boom” de les noves tecnologies. No tenen coneixement de les TIC i mai arribaran a fer-ho com els natius, ja que ho fan amb mètodes tradicionals, tot i que poden aprendre a adaptar-se a l’entorn i a l’ambient de les noves tecnologies però sempre conservaran una certa connexió amb el passat. Aquestes persones es decanten per instruir de manera lenta i seria, pas a pas, dins d’un ordre, fet que produeix insatisfacció a les persones natives les quals els hi agrada rebre la informació de manera ràpida i treballar en xarxa amb altres. Un exemple clar on veuríem reflectida aquesta situació seria a l’escola, on el professor, que és un immigrant digital, instrueix de manera tradicional als seus alumnes, que són natius digitals. Aquest mètode tradicional que utilitza el professor per ensenyar provoca avorriment als seus alumnes els quals van un pas més enllà. A més a més, no s’entenen els uns amb els altres ja que cada un posseeix una llengua diferent. Per solucionar aquest problema s’hauria de buscar un llenguatge comú entre professors i alumnes per tal de poder-se entendre. Per aconseguir-ho, el professor té dues opcions: continuar instruint de manera tradicional, pensant-se que així els seus alumnes aprendran millor; o acceptar que és un immigrant digital, i per tant fer un “salt” cap a les noves tecnologies, fet que produirà una millor comunicació amb els seus alumnes.

Definides les dues paraules, jo particularment, em considero tant una nativa com una immigrant digital. M’explico, si em comparo amb els meus pares i els meus avis, sóc una nativa digital, ja que tinc més coneixement de les noves tecnologies i sé fer-les servir. En canvi, davant d’un nen nascut després que jo, sóc una immigrant digital, ja que, ara, per exemple els nens de tres anyets ja saben fer servir tablets o ordinadors, posar-se un DVD, posar la tele,... cosa que jo quan tenia la seva edat no sabia fer, i fins i tot ara, i a coses que no sabria utilitzar, i en canvi nens més petits sí. Els nens d’avui en dia, des de ben petitons els han acostumat i els han ensenyat a utilitzar totes les noves tecnologies que estan predominant a la nostra societat (portàtils, ordinadors, tablets, mòbils, videojocs...).

Vist des del meu paper com a futura mestra, hauré de fer un canvi per tal de procurar integrar-me de la millor manera possible a aquest món cada vegada més digitalitzat i on hi predominen més els natius digitals (seran els meus futurs alumnes). per tant, és important que adapti el meu llenguatge amb el dels meus alumnes per poder-nos comunicar i entendre’ns, i per aconseguir-ho hauré d’aplicar nous mètodes que incloguin les tic o innovar aquells mètodes tradicionals. en resum, hauré de fusionar els mètodes de tota la vida amb aquells nous que van sorgint a mesura que passa el temps. per tant, hauré d’estar en constant canvi i no rendir-me mai, ja que amb dedicació, paciència, implicació i esforç tot és possible.