Interpolaritzarem una imatge quan no tinguem suficient resolució real en ella i vulguem fer-la més gran sense augmentar la resolució real ni disminuir la seva qualitat. La interpolació ens permet generar nous pícsels agafant la referència dels pícsels del costat.
Hi ha tres tipus d’interpolació:
- Per aproximació: consisteix en agafar el pícsel del costat i arrodonir-lo. És el sistema més senzill i conserva les bores definides.
- Bilinial: consisteix en interpolar a partir dels quatre pícsels originals que envolten el punt.
- Bicúbic: consisteix en interpolar a partir dels setze pícsels originals més propers. Proporciona excel·lents resultats a gran velocitat. Optima per conservar degradats i fer ampliacions o reduccions importants.
L'activitat que hem realitzat avui tenia com a nom: optimització d'una imatge de mapa de bits. Aquesta consistia en descarregar una imatge d'un home a la lluna a la pàgina Pixabay. Un cop hem tingut la imatge, hem obert el photoshop i hem hagut de jugar amb els modes d’interpolació, per observar com funcionava. Després d’haver experimentat, hem tingut que guardar dues versions diferents de la imatge aplicant els mètodes d’interpolació (per aproximació i bicúbica) i analitzar les diferències que veiem a les imatges amb els nostres companys de classe. Al principi, m’ha costat troba les diferències perquè les dues imatges a simple vista semblen idèntiques, però si prestes més atenció es pot veure que una està més picselada que l’altre. Finalitzat el petit debat amb els nostres companys hem hagut de crear amb la fotografia dos arxius: un òptim per impressió (150ppp de resolució) i un altres òptim per visualitzar en pantalla (72ppp de resolució).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada